dissabte, 24 de desembre del 2016

I

Origen
Ella duia un estigma.

Foc
Crosta que es desprèn i deixa una senyal al llarg de la vida. Una ferida que ella creia llunyana. Tant llunyana com les flors del jardí.

Flors
Li agradaven les margarides. Però al ser grogues les abelles s’atansen. Si algú les amenaça, arrisquen la vida. Ella arrenca les flors. Les olora. Les arrenca i les olora.

Paraules
Per què arrenques flors?

L’esquitx
Ella seria una nena. Sempre. Però un matí la sang l’esquitxa. La maleïda. I ella s’amaga.

Desengany
L’abella pica. I mor. El verí s’escampa, tant com un vulgui. Ella deixa que corri. Pot ser per tota la vida.

Zumzeig
La incertesa - El no saber sabent que no se sap-.
La mosca que volta i ens desperta a mitja nit. 
Com un calfred.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada