dissabte, 24 de desembre del 2016

IV

Besar una poma vermella.
Un esquelet sense costelles.
Els cucs i la terra.
El so lent de les paraules.
Fugir del ressò de les llegendes.
Topo amb tu.
Sense paraules.
Sense so.
Només ombres del que vam ser.
Successions que ens conviden a tastar la poma.
Arriscar una costella.
No podem viure sense desfilar.
Tornar enrere.
Sempre.
Per un motiu o altre.
Algú ho devia inventar.
Nosaltres,
decidim viureu.
En un camí llegendari
besem pomes vermelles
només per esbrinar
si eren cucs

o eren estrelles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada