XIV

Nena salvatge

Que escalaves

Els arbres

I llepaves

La terra.

Nena salvatge

Que vas aprendre

La teva primera

Paraula

Després de tocar-la.

Amb els teus

Ulls de lloba

Ferida

Per la fauna

Et vas deixar

Captivar per

La lluna.

La teva imaginació

Et va prohibir

Aprendre a udolar

De memòria

I vas decidir

Oblidar les dreceres

De les enciclopèdies,

Dels mapes

Inclús

Dels mestres.

Volies ser lliure,

Ànima analfabeta.

Volies ser lliure,

Ànima amb pena.

Sense calces,

Sense sabates.

Reies

Mentre els altres

Nens i nenes

S’allunyaven

Del teu paradís

afrodisíac.

Pentina’m

Els cabells,

Li deies secretament

A la mare

Que dormia

I somiava

Amb un dia

Perfecte.

Pentina’m

Els cabells

I deixaré de ser

Una nena salvatge.

Però cada matí

Et llevaves escabellada.

T’enfilaves als arbres

I miraves entre

Les fulles seques

Els nens i nenes

Que jugaven

A ser nens

I a ser nenes.

I et preguntaves:

A què juguen

Les nenes

Salvatges?

I et feries la cama

Al topar

Contra el terra.

Nena salvatge,

Que inventaves

Paraules

Que ningú no sabia

encara.

Volies un món

De joguina,

Un món

On les ombres

esdevenien

rostres.

A vegades

Et recollies

Els cabells

Amb una cua

I deies paraules

Que semblaven

Mentides

Però eren,

Senzillament,

Paraules d'altres.

Ningú no et comprenia,

Nena salvatge.

Ningú no volia

Travessar el bosc

I escalar arbres

Que no havien nascut

encara.

Nena salvatge

Que vas perdre

La infància

Per ser

Una altra.

Nena salvatge

Que volies

Nua

Sentir el paisatge.

Nena salvatge

Que un dia

Vas aprendre a escriure

I vas entendre

les paraules

Sense tocar-les.

Nena salvatge

Que vols ser lliure

I aprens

L’idioma

De la barbàrie.

Nena salvatge

Que tens

Ales

Sota les calces.

Que tens

Ales

A la intempèrie

De la boca.

Nena salvatge,

canta la llengua

de la infància,

la llengua

inventada de les

fades,

de les puces

i les feres.

Nena salvatge,

Canta-la,

Canta la llengua

sagrada

i profana.

In-Vent-Alà!