T’intueixo
i sóc furtiva.
Quan em toquis
m’amagaré
sota la meva pell.
La meva pell coberta,
La meva pell nevada.
Entreobriré les cames
i deixaré que em trobis
quan ja no hi és.
El meu sexe cobert,
el meu sexe nevat,
el meu sexe entregat.
-Sóc una amant nòmada-,
et diré.
I tu riuràs.
-Sóc una estranya,
mai marxo
i mai em quedo.
A vegades
una absència.
Aigua que plou
sobre el pit.
El meu pit cobert,
el meu pit nevat.
Com si algú
m’abandonés
per sempre
i mai.
I jo crido a la lluna la
pruna,
com una lloba,
que em retorni
el meu amor primigeni.
El meu amor cobert,
el meu amor nevat.
Et dic
-Sóc una amant nòmada-.
I tu rius.
I el llit és blanc,
cada vegada més blanc…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada