XI

És utopia
el meu cos
esvelt
sota el teu
esgarrifat
d'amor
impertèrrit.

És utopia
el meu somriure
travessat
pels vianants
i amics
i amants
que em saluden
com si fos
una ànima lliure.

És utopia
el teu desig
desesperat
ara fet cendra
i el mateix cigarro
que vaig encendre
pensant
ja no m'estimes.

És utopia
la mort d'un suïcida
i la fe
d'una verge.

És utopia
el meu passat
que es trenca
emmirallat
cada vegada
que el desvetllo.

Utopia
són totes les cançons
d'amor
que sonen a la ràdio
i utopia som les dones
vestides
de taló
somiant tornar a ser nenes.

Utopia es ser abraçada per un instant
sense esperança.
Una abraçada genuïna.
Com ho són els somnis,
les carícies d'una gata
endormiscada,
la pluja fina
fent bategar un paraigua.

Utopia
és estimar-te.
Mirar-me
en els teus ulls
i creure
que sóc bella.